Molts de nosaltres ni ens haguéssim imaginat que l'hermètica Iran hagués tingut una escena musical que va tenir la seva efervescència durant la dècada dels setanta. I els encarregats de mostrar-nos els tresors musicals oblidats i abandonats de molts indrets del món han estat de nou la gent del segell nordamericà, Secret Stash Records, una companyia que funciona com una agència d'investigació musical i que ens proposa una sèrie de recopilacions, que si musicalment no aporten massa, exòticament si que ho fan, només hem de recordar els volums dedicats al Soviet Funk, i que en aquest blog ja els hi vem dedicar el seu espai. Aquesta recopilació anomenada Persian Funk, ens endinsa per la música moderna iraniana de finals dels anys 70, quan els aires de llibertat eren molt presents a Iran gràcies al Shah de Persia, que va obrir i occidentalitzar a la societat iraniana gràcies a unes reformes que van tenir molta influència en la música, l'art i la cultura en general, fins el punt de crear el segell discogràfic Ahang Roozen, això si sota control del Ministeri de Cultura iranià.
La música que va néixer en aquesta època va estar molt influenciada pels sons americans i britànics, i la seva barreja de funk, rock, soul, jazz i música tradicional persa, va tenir una gran popularitat durant els anys 70, de tota manera molts dels grups d'aquesta època com Googosh i Shamaizadeh, autèntics ídols del pop iranià, feien versions de clàssics del pop, del soul i del blues nordamericans, amb covers d'artistes com Beatles, John Lee Hooker o Aretha Franklin.
Però tota aquesta llibertat musical va acabar quan va esclatar la revolució islàmica l'any 1979. El règim de l'Aiatol·là Kohmeini, va tallar de socarrel la música per la mala influència occidental que tenia en el seu jovent i per ser una amenaça per al règim. De fet la major part dels estudis de gravació que hi havien al país es van cremar, i molts dels artistes de música moderna d'Iran, inclosos els del disc Persian Funk, van ser expulsats del país, mentre que d'altres van estar en arrest domiciliari.
Per aquest motiu i pel seu document històric, Persian Funk té un valor incalculable pel seu exotisme musical i per mostrar-nos els aires de llibertat que es vivia durant els anys 70 del segle XX a Iran. Unes cançons seleccionades després de buscar en arxius gairabé oblidats durant centenar d'hores i que Secret Stash Records ha recuperat per tots nosaltres. Musicalment, com ja hem comentat abans, no aporta massa, però ens mostra una fusió musical on el funk, el rock, el soul i la música d'arrel eren molt presents, i que en molts casos pot recordar a pel·lícules de cinema negre de serie B. Va ser un bon intent de modernitzar un país convuls i a punt de fer fallida. Tot i que els islamistes van fer callar als músics moderns d'Iran, i ho van aconseguir, el que no van poder és eliminar el llegat musical d'uns grups que van revolucionar l'escena del seu país, tot i la seva precarietat musical, i que Secret Stash Records ens mostra en el disc Persian Funk.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada